El concurs de microrelats de por de la Biblioteca d’Igualada ja té guanyadors! Jordi Masó Rahola, de la Roca del Vallès, i Ainhoa Claramunt Vilardell, d’Igualada, han estat els dos guanyadors de la primera edició de Uuh!, el concurs de microrelats de por amb què la Biblioteca Central d’Igualada celebra la festa de Tots Sants. Un total de 51 persones de totes les edats, trenta de les quals de l’Anoia, han participat en aquest singular concurs que ha servit també per donar a conèixer el gènere del microconte.
Els noms dels guanyadors es van fer públics ahir, dijous, durant l’espectacle de contes de por per a adults Misteris quotidians, a càrrec de Roger Coromimes, el Lladre de guants blancs. Jordi Masó, de 44 anys, es va endur el primer premi pel seu relat Origen, que recrea en clau terrorífica el mite de la creació d’Eva. Per la seva banda, la igualadina Ainhoa Claramunt, de 23 anys, va quedar en segon lloc amb el microconte Representació normal, on juga amb un referent cinematogràfic del gènere: Freddy Krueger. Els dos guanyadors es van endur un diploma acreditatiu i un lot de llibres terrorífics, gentilesa de la llibreria Aqualata d’Igualada. El jurat del concurs estava format per l’escriptor Joan Pinyol, el llibreter Ignasi Farré, i la directora de la Biblioteca, M. Teresa Miret, que van destacar, sobretot, l’originalitat en el tema i el cop d’efecte final dels dos microrelats, que ja es poden llegir a la pàgina web de la Biblioteca: www.bibliotecaigualada.cat.
Coincidint amb aquest concurs, la Biblioteca exposa una selecció de novel·les i pel·lícules del mateix gènere sota el lema La por truca a la porta. Es pot visitar fins al 12 de novembre al vestíbul i tothom qui vulgui es podrà endur aquests documents en préstec, per passar una estona ben terrorífica.
Mentre dormia va notar una fiblada a un costat, un dolor agut que li esquinçava el ventre. Va incorporar-se: la sang rajava sense fre i tacava el jaç. El botxí li havia obert un trau a l’abdomen i, atrafegat, furgava l’interior. Fent alçaprem amb el ganivet, va arrencar una víscera sangonosa. No, no era cap víscera, ho va veure amb els ulls entelats pel dolor: era una costella! Prement la ferida per estroncar la sagnada, va preguntar a l’estrany: “I què en faràs d’aquesta costella?”. L’altre ja agafava fil i agulla, i va remugar amb desgana: “El d’allà dalt se n’ha empescat una. Ja t’ho trobaràs!”.
Dejar una contestacion