Ahir dilluns, al saló Víctor Siurana de la UDL, es va donar el tret de sortida a la 7ª Setmana de la Comunicació. L’acte es va dur a terme amb una conferència – acció a càrrec del director artístic de la Fura dels Baus, Miki Espuma.
Durant pràcticament dos hores, Espuma va submergir als assistents dins d’un ambient furero, fent un recorregut per la història de la companyia, des dels seus inicis com a teatre de carrer fins a l’actualitat tot acompanyat de vídeos i anècdotes. Va comentar els diferents canvis i l’evolució dels últims 31 anys que ha fet de la fura el que és avui, un “art expressiu”. Gràcies a aquest contacte amb el públic, van anar aprenent i adquirint experiència, ja que com diu el director, l’autèntica escola és al carrer.
També va descriure els trets diferenciadors i característics de la companyia, el que ell anomena “el llenguatge furero”: utilització d’espais no convencionals per dur a terme els espectacles, complicitat i interacció amb el públic, treball amb elements plàstics barrejats amb accions físiques, vídeo i música; en definitiva, ajuntar diverses disciplines en un mateix espectacle. Un element central dels seus espectacles és el que anomenen “Ull de Déu”, un vídeo que es comporta com un personatge més de la companyia que dona idees al públic i interacciona amb els actors.
Un dels moments emotius va ser durant l’explicació de la simbologia de l’espectacle d’obertura dels JJOO de Barcelona’92, moment en que la companyia s’obre al món i adquireix un fort nivell de popularitat. Tot i així, no va ser fins al 2001 que la fura va continuar experimentant amb espectacles de gran format, com el dut a terme a la Ciutat de les Arts de València, titulat “La navaja en el ojo”. A partir d’aquí, van anar provant tipologies: òpera, obres clàssiques…; mantenint el seu llenguatge furero.
Finalment Espuma va dir que han rebut crítiques de tot tipus, tant negatives com positives. Així doncs, la fura provoca un sentiment contraposat que no deixa indiferent a ningú. Això és precisament el que va poder comprovar el públic assistent en la seva pròpia pell a través d’un mini espectacle furero d’interacció actor – màquina titulat pel seu director: “El Regal Virtual”. L’espectacle es basava en l’Ull de Déu (pantalla on hi havia un personatge) i un altre actor de la companyia davant la pantalla que interactuava amb ella. Durant l’actuació, va haver ensurts, música i interacció amb el públic. Més no es pot descriure, s’ha de veure i sentir. La fura, és la fura.
Redacció: Aitor Bernal – Redactor de la 7a setmana de la Comunicació.
Dejar una contestacion