El projecte La Biblioteca de la Memòria compleix 10 anys. Tot va començar amb els treballs que un grup de periodistes, Els Escrividors, van donar a la Biblioteca.
Aquests van ser els primers documents d’aquest arxiu singular de la Biblioteca d’Igualada que avui ja ha arribat al centenar de documents i que continua obert a les aportacions de tothom. Memòries, treballs, entrevistes, cartes… A mà, a màquina, a l’ordinador, enregistraments d’àudio o vídeo. Tot té cabuda en aquest gran arxiu de la memòria.
La major part d’aquests documents parlen sobretot d’Igualada, però també n’hi que fan referència a altres pobles de la comarca. Tothom pot consultar aquests documents a la Biblioteca, ja que per les seves característiques estan exclosos de préstec. En especial poden ser de gran utilitat a historiadors, investigadors i estudiants que facin recerca en l’àmbit local. I si alguna persona te documents (cartes, records escrits…) que li semblin interessants per ser conservats en aquest arxiu també els pot portar a la Biblioteca.
“La filoxera a dejado y dejará tristes recuerdos, porque todas las viñas van a morir”. Això ho escrivia Francesc Vidal Castellví l’any 1901, fa més d’un segle. El seu és un dels testimonis més antics que es conserven a la Biblioteca de la Memòria, un arxiu de la Biblioteca Central d’Igualada que aplega testimonis de records i vivències de diversos persones que els han donat a la Biblioteca, ja sigui personalment o a través dels seus familiars. Aquest 2011 la Biblioteca de la memòria compleix 10 anys i arriba als 100 documents recollits i catalogats.
El text de Francesc Vidal és un document manuscrit d’unes quantes pàgines que es titula Apuntaciones históricas del siglo XX, i que comença amb una frase tan significativa com “Hoy día primero de siglo”. El seu testimoni i el de tots els altres que es conserven a la Biblioteca de la Memòria té un gran valor cultural i històric: el que es troba en els records i les experiències viscudes. I és que l’objectiu d’aquesta Biblioteca és recollir, conservar i donar a conèixer aquest patrimoni, posant-lo a l’abast de tothom.
La temàtica d’aquestes obres és d’allò més variada i reflecteix, a grans trets, el dia a dia de ciutadans anònims, les seves petites històries. Els costums, la feina, la religió, les festes, els jocs, l’ensenyament i l’emigració són alguns dels principals temes que aborden aquests documents. En aquest darrer camp destaca Vivències d’unes emigrants, un treball de recerca que recull el testimoni de dues igualadines que van venir d’Alcántara. El seu valor és únic pel que suposa de retrat de tota una època: “era una epopeia, això de venir d’allà amb matalassos, cadires, taules i en tren! Anaves en carro tot un dia per arribar a Arroyo de la Luz, allà agafàvem el tren fins a Madrid, de Madrid fins a Martorell de baix i pujar caminant fins a Martorell d’empalme per agafar els ferrocarrils catalans. El que també recordo molt bé és que vam arribar a Martorell a la una de la matinada i fins a les 6 o les 7 del matí no venia el primer tren cap a Igualada”.
Altres documents de la Biblioteca de la Memòria tenen protagonistes coneguts. És el cas d’un treball de recerca que recull les paraules del doctor Antoni Secanell i la infermera Guillermina Martínez. L’evolució de la sanitat a partir dels anys 40 és el títol d’aquest document que permet copsar els canvis en les malalties i els malalts, no sense humor: “antes se iba al médico cuando se estaba realmente enfermo y claro, no había las colas ni las salas de espera que hay ahora”, constata la infermera. Per la seva banda, el testimoni del doctor Secanell posa damunt la taula debats que avui tornen a estar oberts, com és el de la vacunació. “Totes les malalties han anat desapareixent actualment, es deuen més que res a que s’han anat descobrint aquestes vacunes i s’ha pogut fer medicina preventiva, que és la maca”, diu el doctor Secanell.
La guerra civil és un altre dels temes recurrents que nodreix la Biblioteca de la Memòria, on es recullen una vintena de testimonis, una part dels quals van donar peu a l’elaboració del llibre Viure en temps de guerra. Aquest llibre va ser fet amb voluntaris que van entrevistar avis i àvies d’Igualada per recollir els seus records de l’època. Un altre treball que va donar els seus fruits en forma de llibre va ser Treballar a la fàbrica: dones a les fàbriques de gèneres de punt (1950-1970), un testimoni sincer i emotiu que reflecteix una Igualada avui ja desapareguda.
La major part d’aquests documents parlen sobretot d’Igualada, però també n’hi que fan referència a altres pobles de la comarca. És el cas de Els Valls a Tous, que repassa la genealogia d’aquest cognom a Sant Martí de Tous, i Records, sobre la vida a Masquefa durant la postguerra, de Jaume Mas Bonastre.
Dejar una contestacion