L’explicació va estar acompanyada de les seves cròniques reals, la qual cosa va fer que la conferència es fes molt amena. Durant les dos hores de durada, el públic va estar expectant i sorpresos davant les explicacions i anècdotes de les dificultats que Valle i Segú van anar comentant.
“He pagat un preu molt alt en la meva vida per anar a la guerra”, Nicolàs Valle
“El front de vegades sembla un circ, em dona la sensació que utilitzen les nostres càmeres per mostrar el seu potencial a tot el món”, Mireia Segú
Nicolàs Valle afirma que el periodisme de guerra s’està perdent, perquè s’aposta per un directe que és més barat. La immediatesa del moment que estem vivim està per davant de la reflexió i el punt de vista del periodista cronista. També assegura que es necessita un relleu generacional amb periodistes interessats a cobrir-ho.
A partir de les seves vivències, narren la cruesa de la guerra, i com el principal risc dels corresponsals és el personal, tant físic com psicològic. Nicolàs Valle argumenta que “he pagat un preu molt alt per anar a la guerra i he sacrificat molt per la meva vida.” Mireia Segú afirma que “he passat por, però ho tornaria a fer”. Els corresponsals de TV3 expliquen el ritme de treball és frenètic, “encara no estàs habituat al país i ja estàs treballant, ens la juguem per la notícia.”
Els corresponsals van analitzar els costos econòmics que suposa aquest desplegament, els problemes logístics a l’hora d’arribar al conflicte i de desplaçament, la forma com s’envia la crònica, el retard de 6 segons i també els problemes de la llengua.
Per exemple, durant la conferència, també van comentar les primeres preguntes que es fan quan van a un conflicte, com ara: cal visat? Com arribem a la zona? Quins equips de seguretat necessitem? Tenim guia? Traductor? Conductor? I si ens perden l’equipatge? Pel que fa a la pèrdua d’equipatge, van comentar que l’equip bàsic que s’ha de dur a l’equipatge de ma és: la càmera i les cintes o targetes, el micròfon inalàmbric, els carregadors i les bateries, el cable, el portàtil i el magnetòfon; tot això amb l’objectiu de poder enviar les cròniques per tal d’alimentar la bèstia (la televisió).
Finalment van comentar que el viatge va valer la pena, ja que van enregistrar les úniques imatges del món que demostraven que Rússia havia envaït Geòrgia, la qual cosa va fer que Putin tingués que comparèixer en roda de premsa. Les imatges es van vendre a tot el món. Amb aquest fet, Mireia Segú reflexiona dient que “de vegades sembla un circ; dona la sensació que utilitzen les nostres càmeres per mostrar el seu potencial a tot el món.”
* Més info: http://www.filcat.udl.es/4_activitats/comunicacio/2009/presentacio.html
Dejar una contestacion